Composada al segle VIII aC, la Ilíada és una de les obres fundacionals de la tradició occidental. Però van haver de passar mil·lennis perquè Simone Weil (1909-1943) descobrís, a les portes de la Segona Guerra Mundial, el seu veritable protagonista, no pas Aquil·les ni Héctor, sinó la força, que despulla l’ésser humà de la seva ànima i el converteix en cosa. Aquest assaig, on el lirisme es combina amb una profunda agudesa metafísica, és una reflexió sobre el poder deshumanitzador de la violència, una lectura filosòfica i moral d’Homer. Avui, quan els titulars s’omplen de morts i anuncis de guerra, les paraules de Weil guanyen una inquietant actualitat.
