«No, no guardaré durant més temps aquest llibre per a mi, aquí el teniu, senyors, llegiu-lo. Vaig emprendre i he dut a terme un viatge de quaranta-dos dies al voltant de la meva cambra. Les interessants observacions que he fet i el plaer continuat que he experimentat al llarg d’aquest camí m’impel·lien a fer-lo públic, la certesa de ser útil m’hi ha fet decidir. El meu cor sent una satisfacció inexplicable quan penso en el nombre infinit d’infortunats als quals ofereixo un recurs segur contra l’enuig i un lenitiu als mals que pateixen».
L’any 1790, un jove oficial de l’exèrcit piemontès pateix l’afront d’un dels seus companys. El seu nom és Xavier de Maistre (1763-1852) i, després de vèncer el seu oponent en un duel il·legal, és condemnat a un confinament de quaranta-dos dies en una habitació de Torí. Lluny d’abaixar els braços, Xavier resol combatre l’avorriment amb la fantasia: consignarà, en quaranta-dos capítols, un viatge satíric al voltant de la seva gàbia. A Viatge al voltant de la meva cambra, els mobles esdevenen geografía i, el mirall, un company d’aventura. Aquesta és una odissea interior, un cant a la llibertat i a la imaginació. Avui, en temps de virtualitat i reclusió, les seves pàgines són més vigents que mai.
