«En primer lloc, vull emfatitzar el signe d’interrogació del meu títol. Encara que pogués respondre la pregunta pel meu compte, la resposta només se m’aplicaria a mi, i no pas a vosaltres. L’únic consell, de fet, que una persona pot donar a una altra sobre la lectura és que no es deixi aconsellar, que segueixi el seu propi instint, que utilitzi el seu sentit comú, que arribi a les seves pròpies conclusions».
Com s’ha de llegir un llibre?
De Virginia Woolf (1882-1941) en coneixem l’escriptora: hem llegit la biografia trans-secular d’Orlando o la història d’un dia a la vida de Clarissa Dalloway. Però de Woolf la lectora en sabem menys, i sovint oblidem que les arrels de la seva escriptura es troben consignades a les prestatgeries de les llibreries que va visitar. La creativitat novel·lística de Virginia ha trobat, fins avui, una sola rèplica: la seva imaginació per a analizar els efectes que els engranatges secrets d’un llibre exerceixen sobre el lector. La que va ser una de les seves grans preocupacions —quins llibres haig de llegir, i quins no?— és avui també la nostra. Els assaigs que reuneix aquest llibre ens ofereixen una mena de far.
