«Detesto cruelment la crueltat, per la meva pròpia naturalesa i pel meu judici, com el més extrem de tots els vicis. I això amb tanta blanor que no puc veure sense esgarrifança com degollen un pollastre, que sento un gran disgust quan una llebre gemeix entre les dents dels meus gossos, encara que la caça sigui un plaer violent».
De la crueltat
Són molts els qui han aconseguit dignificar la història literària amb un sol llibre; més insòlit, en canvi, és que una única ploma sigui responsable de la invenció de tot un gènere. Michel de Montaigne (1533-1592), pare de l’assaig, va viure l’existència acomodada d’un noble a l’Aquitània. Però els Assaigs, redactats durant l’ocàs de la seva vida, interpel·len tota la humanitat: a les seves pàgines hi trobem algunes de les reflexions més profundes sobre la condició humana que mai s’hagin escrit. En aquesta selecció, proposem una nova traducció de quatre capítols en els quals Montaigne ens parla d’actituds de vida -la mentida, la crueltat, la tristor i la solitud- que ell va viure i analitzar fa quatre-cents anys i que, avui, segueixen ressonant críticament en nosaltres i en el nostre món.
