«Em desespera la nostra persistent ignorància. Llegeixo en les vides dels nostres canins acompanyants els mateixos processos de la raó, els mateixos antics i fatals conflictes del bé contra el mal i dels instints desenfrenats contra la rigidesa dels costums. Veig en ells la nostra feblesa, vana, falsa, inconstant contra els apetits, així com el nostre solitari lluc de virtut, consagrat al somni d’un ideal. I, malgrat tot, mentre s’afanyen al meu costat pel carrer cua enlaire, o s’apropen a demanar-me atenció, confesso que el sentit secret de la seva vida segueix sent inescrutable per als homes».
— «El caràcter dels gossos»
Potser el més gran testimoni de la mestria d’un autor sigui la seva capacitat per transformar un nom. Abans de 1850, «Stevenson» significava un ésser humà anglès qualsevol; en tot just 44 anys, després de la mort de Robert Louis (1850-1894), aquestes tres síl·labes s’havien tornat extraordinàries i van passar a connotar literatura. Però menys sabut és que «Stevenson» significa, a més de L’illa del tresor i Dr. Jekyll, també «assaig». Significa una rara agudesa en la indagació del caràcter humà i una prosa que para atenció a allò que no sembla merèixer-la: els llocs desagradables, l’oci, el caràcter dels gossos. Els tres textos aquí reunits en donen fe i busquen ampliar la semàntica d’un nom que fins avui només ens havia parlat de l’Escòcia decimonònica i d’un temible vaixell de pirates.
